Ricardo Tormo Blaya és el primer valencià Campió del Món de Motociclisme, ho va aconseguir en dues ocasions, el 1978 i el 1981. El seu nom es va incorporar al del Circuit des del naixement del traçat valencià, ja que el de Canals va morir durant la construcció d’un dels seus somnis com a pilot: la construcció d’un circuit permanent a la seva terra.
Biografia
Va néixer el 7 de setembre de 1952 a Ayacor, una pedania de la localitat valenciana de Canals, a la comarca de la Costera. El 27 de desembre de 1998, dies després de la presentació oficial del Circuit i nou mesos abans de la celebració del primer Gran Premi, va morir víctima de la leucèmia. El setembre de 1999 el traçat de Cheste es va inaugurar amb el nom de Circuit de la Comunitat Valenciana Ricardo Tormo en el seu honor i record.
Tormo, gairebé sempre amb mitjans molt limitats, va aconseguir proclamar-se en dues ocasions campió del món a la categoria de 50 centímetres cúbics: la primera el 1978 i la segona el 1981, sempre a lloms d’una Bultaco, tot i que la segona vegada sense el suport oficial de la marca.
A més d’aquests dos Campionats del Món, va aconseguir tres Campionats d’Espanya a la categoria de 50 cc i quatre a la de 125 cc.
Durant la seva carrera, Ricardo Tormo va disputar 62 Grans Premis del Campionat del Món de Motociclisme, en els quals va aconseguir 19 victòries, 36 podis, 23 poles i quatre voltes ràpides.
Carrera esportiva
Ricardo Tormo Blaya es va estrenar en el món de la competició a inicis dels 70; abans, fins i tot, de tenir llicència per conduir les motos que pilotava, el petit Tormo competia pels carrers dels pobles de València. En concret, la seva primera cursa va ser a Cullera, el novembre de 1970, i va acabar segon. Després de les primeres reticències familiars, el jove Tormo aconsegueix la seva primera victòria a Guadassuar el 1972.
Les portes del Mundial es van obrir el 1973 i Ricardo Tormo ja va sumar el seu primer punt en el seu debut mundialista al traçat del Jarama, a Madrid, mentre que al Campionat d’Espanya, el de Canals va obtenir un quart lloc a la general de 50 cc, una marca que milloraria la temporada següent, en què finalitza tercer.
Tormo no va tornar al campionat del món fins al 1976 i ja el 1977 va formar, juntament amb Ángel Nieto, l’equip oficial de Bultaco per disputar el Mundial de 50 cc. En l’últim Gran Premi de l’any va aconseguir la seva primera victòria a la màxima competició al circuit suec d’Anderstorp, sota la pluja, una característica que l’acompanyaria durant tota la seva carrera i que engrandiria la seva figura anys després de la seva retirada: la seva capacitat per ser ràpid sobre l’asfalt mullat marcava la diferència sobre els seus rivals.
La llegenda va escriure els seus primers rengles d’or la temporada de 1978, el mateix any en què es retira Giacomo Agostini: el valencià s’alça amb el Títol Mundial de la categoria de 50 cc amb cinc victòries en les set curses que formaven el calendari
El 1981 reedita el títol de 50 cc amb una Bultaco després de guanyar les sis curses en què participa. El 1983, juntament amb un aleshores jove Jorge Martínez “Aspar” (apadrinat per aquest pel pilot de Canals), Tormo fitxa per Derbi per afrontar el proper Campionat del Món de 1984 a la nova categoria de 80 cc.
En el primer Gran Premi del Mundial d’aquell any, disputat a Misano, Tormo trenca quan anava en segona posició i no pot acabar la cursa. El següent Gran Premi era al circuit del Jarama. Abans d’aquesta cita, Tormo visita la factoria que Derbi tenia a Mollet, on se li va proposar provar les millores mecàniques que s’havien realitzat a la seva moto. El test va tenir lloc al polígon industrial de Martorelles (Barcelona), proper a la fàbrica Derbi. Aquell 24 d’abril de 1984, Ricardo va xocar contra un cotxe que circulava per aquella zona.
Com a conseqüència de l’accident, Tormo es va destrossar la cama dreta i va veure truncades les seves possibilitats de tornar a les pistes. A més, aquest fet l’obligaria a sotmetre’s a una innumerable successió d’intervencions quirúrgiques.
Des d’aleshores, Ricardo Tormo va continuar lligat al món de les dues rodes, sobretot ajudant pilots joves amb talent. També va participar en iniciatives emmarcades dins l’àmbit de l’educació viària. El 1994, va ser condecorat amb la més Alta Distinció de la Generalitat Valenciana. Abans ja havia rebut la Medalla d’Or al Mèrit Motociclista de la RFME i la Insígnia d’Or i Brillants del Valencia Club de Fútbol.
El 27 de desembre de 1998, uns dies després de la presentació del Circuit de la Comunitat Valenciana davant dels aficionats al motociclisme al Palau Luis Puig, Ricardo Tormo va morir a València afectat de leucèmia.
